Com a norma general, les designacionsdecàrrecs es tradueixen. Per exemple:
el conseller delegat de l'empresa
la cap del Servei de Contractació
els membres del Parlament
la presidenta de la cooperativa
la primera ministra del Regne Unit
En els casos en què una traducció literal resulta [...]
Per conèixer les denominacions de la Generalitat de Catalunya, dels departaments i d'alguns càrrecs en diferents idiomes (català, alemany, anglès, castellà, francès, italià, neerlandès i occità aranès), podeu consultar el web d'identitat corporativa de la Generalitat de Catalunya:
http [...]
En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:
abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]
Sovint no es designen institucions o entitats mitjançant la denominació completa sinó per un dels noms que la componen, perquè se sobreentén pel context o per no repetir la denominació completa, que ja s'ha esmentat anteriorment. Aquesta part de la denominació cal escriure-la amb majúscula inicial [...]
Els noms dels càrrecs s'escriuen amb minúscules inicials, tant si es refereixen a la persona concreta com si es refereixen al nom genèric comú. Per exemple, per fer referència a la persona: El president de la Generalitat arribarà d'aquí a uns moments. I per designar el nom genèric: El Parlament té [...]
Per fer referència a un càrrec immediatament inferior al designat pel nom al qual s'adjunta, es pot utilitzar tant el prefix sots- com el prefix sub-. Per exemple:
sotsdirector o subdirector
sotsinspectora o subinspectora
sotsdelegada o subdelegada
sotssecretari o subsecretari
Pel que fa al pre [...]
Es considera que cal distingir l'ús oficial de les designacionsde partits polítics i sindicats de l'ús social d'aquestes designacions.
En el cas de l'ús oficial cal usar el nom registrat i no s'ha de traduir. En canvi, quan no sigui necessari usar la forma oficial, en l'ús social, aquestes [...]
Les denominacions d'organismes, institucions, òrgans de gestió, càrrecs, lleis, agrupacions, etc. de l'administració franquista es poden mantenir en castellà per no perdre el referent i per visibilitzar l'ús exclusiu en aquesta llengua que en feia aquell règim. Per exemple:
FET y de las JONS [...]
En una traducció, les formes de tractament o de designació genèrica de les persones que precedeixen els noms propis i les formes protocol·làries de tractament, tant si s'expressen de manera desplegada com abreujada, se solen traduir al català. Per exemple:
la doctora Amador
la Il·lustríssima [...]
Mijaran (o Mig Aran)
Naut Aran (o Alt Aran)
Val d'Aran (o Vall d'Aran)
Vielha (o Viella)
Vilamòs
Ara bé, en textos que emanen de l'Administració es fan servir només les formes araneses, que són les úniques formes oficials.
Quan els topònims inclouen una designació genèrica, aquesta es tradueix en [...]